Venint de la capital, i abans d’entrar
en dominis tarragonins, ple d’encant i de bona gent, topem amb el poble on visc, el poble de Cubelles,
Des del blau del mar fins al verd
de la muntanya, Cubelles, poble natal de il·lustre pallasso en Charlie Rivel,
es fa forat en el Garraf per mostrar el carisma d’un municipi que encara conserva
la seva essència de poblet costaner. Tocant a vora del seu límit, la xemeneia de
la antiga central tèrmica, emblema forçat de Cubelles, s’alça tesa com a record
perenne d’un passat de tibantors convilatanes.
Dins la vila, l’antic edifici de L’Aliança,
la Casa Travé, el Castell dels Marquesos d’Alfarràs, etc... són part de la seva
identitat de patrimoni cultural, juntament amb la festa major o la festa de la
verema. Sens dubte el lloc idoni per a viure, per a la tranquil·litat i el
gaudi de les seves platges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ei! perquè no hi dius la teva?